Resultats de la cerca frase exacta: 189
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
tronxon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formatge fet de llet de cabra i d'ovella de format típic de volcà i de gust suau, originari de Tronchón. [...]
|
|
102.
bateig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte d'administrar el baptisme. Festa que es fa en ocasió del bateig. Conjunt de persones que assisteixen al bateig. Cerimònia de donar el nom a un avió, un vaixell, una campana, etc. Acció de tirar aigua, especialment al vi, a la llet, etc. bateig del cel Calamarsa [...]
bateig
|
|
103.
batejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la llet, etc.). [...]
|
|
104.
vinguda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de venir. Esperem amb ànsia la vostra vinguda. La vinguda de Jesucrist a la terra. La vinguda del dia. La vinguda de les orenetes a la primavera. La vinguda de l'hivern. anades i vingudes V. anada. Acció d'acudir abundosament al mugró la llet d'una mamella. La vinguda de [...]
|
|
105.
agalàxia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Falta de la deguda secreció de llet després del part. Malaltia infectivocontagiosa que afecta les ovelles i les cabres, especialment les lleteres. [...]
|
|
106.
emmental
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formatge elaborat amb llet de vaca, de pasta dura i compacta i amb grans forats, originari de la regió suïssa d'Emmental. [...]
|
|
107.
rocafort
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formatge elaborat amb llet d'ovella, de pasta semidura i amb vetes verdoses de floridures, originari de la població occitana de Rocafort. [...]
|
|
108.
ventrada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de petits nats d'un part. Aquesta gossa no té prou llet per a criar tota la ventrada. Indigestió 2 . [...]
|
|
109.
herbacol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, robusta, semblant a la carxofera, però de fulles i bràctees involucrals espinoses, i amb els capítols d'un blau intens, cultivada per aprofitar-ne les penques, comestibles quan són tendres, les flors per a fer quallar la llet, les [...]
|
|
110.
mamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xuclar amb els llavis i la llengua (la llet de les mamelles). Treia tota la llet que mamava. El nen s'adormí en havent mamat. Mamar-se els dits. haver mamat llet de cabra Ésser una criatura inquieta i entremaliada. mamar-se el dit Ésser crèdul, càndid. no [...]
|
bateig
1 1 m. [LC] [RE] Acte d'administrar el baptisme.
1 2 m. [LC] Festa que es fa en ocasió del bateig.
1 3 m. [LC] Conjunt de persones que assisteixen al bateig.
1 4 m. [LC] Cerimònia de donar el nom a un avió, un vaixell, una campana, etc.
2 1 m. [LC] Acció de tirar aigua, especialment al vi, a la llet, etc.
2 2 [LC] [ME] bateig del cel Calamarsa.
3 m. [LC] bateig de foc Primer combat d'un soldat.